Jordi Gibert Rebull

Statut

Post-doctorant

Année(s)

2013

Laboratoire(s)

  • LA3M (UMR 7298)

Contrat

COFUND

Contact

gibert@mmsh.univ-aix.fr
La terre et les hommes entre Antiquité et Moyen Âge : contrôle et exploitation des territoires en Catalogne et Gaule méridionale (VIe-Xe s.)

La période étudiée se place entre la chute de l’empire de Rome et la consolidation de plusieurs formations sociales et politiques variées qui s’établissent sur les rivages de l’ancienne mer romaine au cours du Moyen Âge. Dans ce parcours historique, c’est dans le développement sur la longue durée de formations sociales diversifiées dans l’extrême occident de la Méditerranée, avec un bord septentrional divisé en plusieurs états germaniques (qui tendront à la création des structures féodales) et un bord sud occupé par des formations tributaires telles que les aires byzantine et islamique (qui d’ailleurs vont s’étendre vers l’Italie et la péninsule ibérique, voire le sud de la Gaule), qu’il faut chercher le passage séculaire d’un ensemble culturellement unifié à grands traits vers un espace fragmenté, qui se trouve à la base de la Méditerranée actuelle.

Ainsi, et ayant comme cadre de référence l’arc méditerranéen s’étendant depuis les Alpes jusqu’à l’Èbre, l’axe principal de notre projet vise à étudier concrètement le phénomène des sites perchés dans le contexte de l’habitat du haut Moyen Âge. Les recherches menées pendant plusieurs années dans le sud de la Gaule ont montré l’importance décisive des occupations de hauteur comme nouveaux lieux de pouvoir et de puissance, en même temps que des nouvelles données archéologiques ont conduit à définir des catégories ordonnant différentes fonctions liées à l’habitat, à l’encadrement administratif et aux aspects défensifs ou économiques. Ce scénario doit permettre aujourd’hui une recherche approfondie sur ce même sujet dans le versant méridional des Pyrénées, en essayant de construire un premier inventaire critique systématique et de réaliser une étude comparative afin d’échafauder des premières conclusions et de proposer des hypothèses de travail.

Domaine(s) de recherche

  • Formes, contexte et évolution de l’habitat perché post-romain
  • Production économique et hiérarchisation sociale au cours du haut Moyen Âge (VIe-Xe s.).
  • Catégories d’habitat et d’organisation territoriale dans la Catalogne du haut Moyen Âge (VIe-Xe s.).

Discipline(s)

  • Archéologie
  • Histoire du haut Moyen Âge

Cursus

  • 2010-2011 Docteur en Archéologie et Histoire Ancienne et Médiévale (Université Autonome de Barcelone).
  • 2004-2005 Diplôme d'Études Avancées en Histoire Médiévale (Université Autonome de Barcelone).
  • 1997-1998 Licence en Histoire (Université Autonome de Barcelone, spécialisation en Histoire Médiévale).

Activité(s) de recherche

  • Membre du Groupe de Recherche sur Occupation, organisation et défense du territoire médiéval (OCORDE, 2009 SGR 727), reconnu et financé par la Generalitat de Catalunya.
  • Directeur (avec Ph. Sénac et S. Gasc) du projet de fouilles archéologiques sur le site islamique médiéval de Las Sillas (Huesca, Espagne), avec le soutien de la Casa de Velázquez et l’Université de Paris IV-Sorbonne.
  • Directeur (avec R. Martí et C. Folch) des projets de fouilles archéologiques sur les sites du haut Moyen Âge de L’Aubert et Monistrol de Gaià (Catalogne).

Publications

Ouvrage Direction, Proceedings, Dossier

  • « Entre al-Andalus et les carolingiens. Quelques notes sur la frontière de la Catalogne Centrale au IXè siècle », dans S. Gasc, C. Venco-Salaün (éds.), Les frontières pyrénéennes au Moyen Âge (VIe-XVe s.). Nouvelles thèses, nouveaux débats, Université de Toulouse 2-Le Mirail, Toulouse (à paraître).
  • « De Guissona a Magalona: consideracions entorn del topònim palatium en els extrems de la seva dispersió al nord-est de la Tarraconesa i a la Septimània », dans X. Ballestín, E. Pastor (éds.), Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (ss. VII-IX), BAR International Series, Oxford, 2013, p. 160-181.
  • ’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat, Université Autonome de Barcelone, 2012.
  • « Ocupació i organització del territori a la Catalunya Central a l’Alta Edat Mitjana. Recerques arqueològiques del grup OCORDE », dans 1es Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, Manresa, 2010, Barcelone, 2012, p. 117-122. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « Les fosses altmedievals del jaciment de la Serra (la Vall d’en Bas) », dans Actes de la X Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú, Amics de Besalú i el seu Comtat, Besalú, 2011, p. 193-211. (avec P. Martín)
  • « Les fosses altmedievals del jaciment de la Serra (la Vall d’en Bas) », dans Actes de la X Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú, Amics de Besalú i el seu Comtat, Besalú, 2011, p. 193-211. (avec P. Martín)
  • « L’assentament rural de l’Alta Edat Mitjana de l’Aubert (Vall d’en Bas, la Garrotxa) (segles VII-X dC) », dans IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragone, 2011, p. 67-74. (avec C. Folch)
  • « Primeres campanyes al conjunt arqueològic de Monistrol de Gaià (Bages) », dans IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragone, 2011, p. 95-100. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « La necròpolis de l’Alta Edat Mitjana de Pertegàs (Calders, Bages) (segles VIII-IX) », dans IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragone, 2011, p. 113-122. (avec C. Folch et S. Carrascal)
  • « Cal Ticó (Castellnou de Bages): un centre productor de ceràmica de l’Alta Edat Mitjana (segles X-XI) », dans IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragone, 2011, p. 689-695. (avec C. Folch)
  • « El Collet de les Caixes (Navàs, Bages): una ferreria de l’Edat Mitjana (segles XI-XII) », dans IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragone, 2011, p. 823-830. (avec C. Folch)
  • « Hábitats y sociedades rurales en Catalunya (siglos VI-XI): toponimia, documentación y arqueología », dans Ph. Sénac (dir.), Villa 3: Historia y arqueología de las sociedades del valle del Ebro (ss. VII-XI), Casa de Velázquez/Université de Toulouse 2-Le Mirail, 2010, p. 125-155. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « En els segles IX-XI: vil·les, vilars, esglésies i castells », dans G. Alcalde, M. Saña (coords.), Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas, Amics de Besalú i el seu Comtat, 2009, p. 109-127. (avec C. Folch)
  • « Segles VIII-IX, un assentament rural a l’Aubert », dans G. Alcalde, M. Saña (coords.), Sis mil anys vivint a la vora dels aiguamolls de la vall d’en Bas, Amics de Besalú i el seu Comtat, 2009, p. 89-105. (avec C. Folch)
  • « El poblament rural a la conca alta del riu Fluvià (la Garrotxa): l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana (segles VI-X) », dans J.-P. Barraqué, Ph. Sénac (éds.), RESOPYR-3. Habitats et peuplement dans les Pyrénées au Moyen Âge et à l’époque moderne, CNRS/Université de Toulouse 2-Le Mirail, 2009, p. 13-36. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « Asentamientos rurales de la Alta Edad Media en Catalunya Vella (siglos VII-XI): resultados preliminares de un proyecto de investigación », dans J.A. Quirós (éd.), The archaeology of early medieval villages in Europe, Université du Pays Basque, Vitoria-Gasteiz, 2009, p. 289-301. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « La Torre del Far de Santa Coloma de Farners (La Selva) », dans R. Martí (éd.), Fars de l’Islam. Antigues alimares d’al-Andalus, EDAR, Barcelone, 2008, p. 155-166. (avec C. Folch et J. Llinàs)
  • « L’ocupació de l’Alta Edat Mitjana del jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà) », dans III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sabadell, 2006, p. 753-57. (avec C. Folch, J. Martín et E. Rodrigo)
  • « L’evolució del poblament tardoantic a la depressió penedesenca i els seus marges (ss.V-VII) », dans III Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme. De Constantí a Carlemany. El pas de l’Antiguitat Tardana al món medieval, Mataró, 2006, p. 175-186.

Ouvrage Compte-rendu

  • J. Bolòs (éd.), La caracterització del paisatge històric, Col·lecció Territori i Societat: el paisatge històric, volum V, 2010, Universitat de Lleida, dans Anuari d’Estudis Medievals, 41/2 (2011), 942-945.
  • J. Passini, Casas y casas principales urbanas. El espacio doméstico de Toledo a fines de la Edad Media, Universidad de Castilla-La Mancha, Toledo, 2004, dans Le Moyen Âge, 116/2 (2010), 465-466. (avec Ph. Sénac)
  • J. López; A.M. Martínez; J. Morín (éds.), Gallia e Hispania en el contexto de la presencia “germánica” (ss. V-VII): Balance y perspectivas, BAR International Series 1534, Oxford, 2006, 328 p., dans Faventia, 29/1 (2007), 168-172.

Article dans une revue

  • « L’Alta Edat Mitjana a la Catalunya Central (segles VI-XI). Estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 23 (2012), p. 353-385.
  • « Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana: els casos dels topònims pharus, monasteriolum i palatium », Estrat Crític 5 (2011), p. 364-377. (avec C. Folch)
  • « Estudi històric i arqueològic de l’església vella de Sant Vicenç de Conill (Pujalt, Anoia) », Urtx 24 (2010), p. 149-173. (avec C. Folch)
  • « El poblament antic i altmedieval a Bàscara, Orriols i Calabuig (Alt Empordà) », Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 39 (2008), p. 225-247. (avec C. Folch)
  • « Fars i torres de guaita a Catalunya: sobre la problemàtica dels orígens », Arqueologia Medieval 3 (2008), p. 30-43. (avec C. Folch et R. Martí)
  • « Els palatia septimans: indicis de l'organització territorial andalusina al nord dels Pirineus », Anuario de Estudios Medievales 37/1 (janvier-juin 2007), p. 1-26.
  • « Els inicis de l’Edat Mitjana (segles VIII-IX) al Penedès i el Baix Llobregat: una aproximació arqueològica », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 17 (2006), p. 65-84.
  • « La integració a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat », Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 16 (2005), p. 39-72.